dissabte, 29 de setembre de 2012

Colofó en dues parts i una

Estiuet de sant Miquel.
Josep Sanchis un poeta per l'estiueig.

Pomes de ciri: Foto Mercè Lloret

Diuen que per sant Miquel, el temps pot ser plujós, però no fred, i que, passat sant Miquel torna a fer calor o a baixar calor del cel. Enguany el refrany ha resultat ben cert, així els dies que vindran tornarà a fer caloreta. Demanava aigua i aigua que ha caigut, a cabassos, com sempre passa en aquesta banda de la Mediterrània. A pesar de les destrosses que l'aigua ha fet per on ha passat el gruix del temporal, quin goig veure ploure i escoltar el so de l'aigua que colpeja la teulada, nit i dia sense parar, fins que se'm clava el soroll al cap i com un exercici de relaxació em quede trasposta.

És diu que a sant Miquel se li encomana la pluja amb mesura. Ai! volia aigua i la demanava, però amb tantes qüestions en dansa que m'ocupen el pensament els darrers mesos, he oblidat fer la rogativa al sant. Mentrestant per alegrar un poc aquestos dies he trobat uns poemes molt bonics que mereixen ser donats a conèixer.

Que és pot dir de la poesia de Josep Sanchis?, un poeta de ben a prop, Ontinyent, que descriu la natura del seu entorn d'una manera particular, o almenys així em sembla. Llegir la seua poesia em transporta per una banda cap a les seues arrels d'infantesa que de vegades compartisc, i també em fa de guia en un passeig pel territori que li és conegut. M'agrada tindre'l per companyia i anar de la seua mà perquè em duga per aquestos paisatges.



A cau d'orella,
a frec de canyar


Me'n recorde de la senda de l'Ametlla,
de l'horta a la Canal i els codonys,
de l'ombra als caquiers, d'aquella frescor natural,
del capvespre i els núvols llargs,
de les pomes agres i el melonar.
Del calbot al conill, del tast ritual del fetget,
de la taula parada i el plat descantellat,
del pessic de sal, d'aquell acollidor davantal,
de la marialluïsa i dels cants,
i de la queriguilla...
I del senyor rector Don Vicent,
al queixer, a l'humil braçal.
Me'n recorde del canyar,
entre niuerets i gafarrons,
entre caderneres i verderols.
El braçal, aigua avall...
Encara sent la remor del futbol,
l'olor de la cassalla i el fum dels canyots.
Enyore les cançons de Pasqua i els bonegons,
i el magraner, les pomes de ciri i el favar,
la plena serena de la nit.
De la fons dels Brulls bec l'enyor.
De la pensa penja la curiola del pou,
aquelles vetles del vent.
La vida passa a glops per un sedàs.


Josep Sanchis Carbonell (Ontinyent 1957)
Amæratge, Ontinyent, Edicions Víctor, 2000



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada