dilluns, 26 de març de 2012

Rafelcofer, un any més



detall de les taules
 
Dissabte tenia una cita en Rafelcofer, l’any passat vaig anar, i enguany no volia faltar, i això que de vegades les coses se’m torcen sense que ho vulga, llavors em toca canviar els plans. Però despús-ahir,  estava allí, a Rafelcofer a l’entrega de premis de la sisena convocatòria del Premi de minipoesia convocat per Internet i amb Internet com a mitjà gràcies l’empeny i la il·lusió que posen els membres de l’Associació Cultural el Rebrot. Haig de dir que, l’any passat, vaig guanyar el primer premi. Per tant, enguany no esperava premi, ni tampoc el segon que també vaig guanyar l’any d’abans. Enguany, l’al·licient era participar i passar-se uns dies divertits, pensant i cavil·lant com encabir les tres paraules dins els poema amb menys de trenta paraules, prenent i deixant idees de les quals només una n’arriba a port. Ara bé, allò que més m’agrada, almenys d’aquesta convocatòria és, l’ambient i les amistats que es generen, amb això vull dir que procuraré no faltar a aquesta cita anual que llueix, tant o més, que d’altres convocades en llocs més cèntrics. La centricitat se’l modela cadascú amb la il·lusió que posa en fer les coses que es fan. 

Per cert, per als que no coneguen Rafelcofer diré que, tot i pertànyer a la comarca de la Safor, queda una miqueta apartada dels eixos viaris principals que travessen la comarca, però hui en dia no es excusa dir que t’has perdut o que no trobes el poble amb els navegadors que et deixen a la mateixa porta com un taxi. 


quasi tots els participants

3 comentaris:

  1. Ai, Mercè, quina malícia! T'havia escrit un comentari aquesta vesprada, i ara veig que no s'hi ha guardat. M'adheria a les teues consideracions cap al Festival de Rafelcofer, i en beneïa la voluntat i la il·lusió, la modèstia i el treball, la tendresa i el toc d'elegància i de casolania pròxima de tota l'organització en general. I, molt important, al final et demanava que editares per ací el teu poema, encara que fóra utilitzant la modalitat de comentari. També ho he dit al grup del Rebrot de facebook.
    Aaaahhh! Ja sé per què no s'ha publicat abans. Anava molt de pressa i m'he saltat el pas de copiar els caràcters secrets... Ja està clar. Ara sí.

    ResponElimina
  2. Hola, com sempre tant complida amb els teus comentaris, que tant m'emocionen quan els llig. Bé, escriuré el meu poema. El que vaig enviar al concurs, perquè en tenia un altres que vaig escriure primer que no vaig enviar finalment, perquè vaig pensar que volia escriure un poema sobre el tema FOR SALE.

    PAIGRE

    Virginal territori, i un incaut
    per fer tastar l’esgarrapada
    d’urpes poderoses i ardents.

    Incrèdul. Desventurat.
    Mirava en la seua mirada:
    ni un bri de compassió.
    Sols espurnes àuries.

    ResponElimina
  3. Gràcies! És molt interessant aquest exercici d'intentar dir el màxim amb tant poquet espai, i damunt amb l'"obligació" d'utilitzar una sèrie de paraules. I ja veig que alguna gent hi heu anat adquirint una destresa admirable!

    ResponElimina