dimarts, 6 de març de 2012

Felicia Fuster


El juny del  2006 vaig presentar una activitat poètica en el Palau Marquesal d'Otos on el tema elegit portava per títol "poesia de dones". Aquell dia es van llegir uns quants poemes que havia triat de l'Antologia de poesia catalana femenina a cura de Carme Riera, amb il·lustracions d'Eulàlia Sariola que la Generalitat de Catalunya i l'Institut Català de la Dona havien editat conjuntament. Com a poeta convidada  Maria Josep Escrivà, com sap fer molt bé, ens va portar de la mà pels seus versos.
Una de les poetes de qui es va llegir un poema va ser Felicia Fuster i un dels poemes va ser Fosca inclòs dins l'Antologia. Des d'aquest raconet m'he permès un record entranyable per a la dóna que se n'ha anat, però no la seua obra.




Fosca
A M. M. M.
amb admiració i afecte
Obscura,
fosca em van fer,
embolcallada amb els secrets
de la terra de sota.
Ni la dent
ni l'aixada, ni els trànsits
de l'arrel,
no, res, no m'ha fet créixer cap enfora.
Fosa en el pensament, encara tinc
la immensitat, entre l'espasa i l'ombra.
Ocell rasant, amb cabellera d'ales,
la llum vesteixo
gelat sobre la pell, un foc de lluna.
Pel cel mullat de núvols,
quasi per joc,
el sol endiumenjat
no em pot fer anar endarrere,
ni tibant-me -potser de massa lluny
i poc- un pany de vida que enlluerni.
Per fora, fosca,
obscura sembla que em van fer:
molí aturat
amb aspes desbocades
desesperadament;
torrent golut, rodolant, cec,
que es deixa caure
en el bressol immòbil de la nit
per afegir el silenci
i fer cant nou.
Obscura he corregut, potser amagant-me
darrera el fil del somni
interromput, dormint
en els cabassos buits, en les esperes
de les àvies
que guien
amb mans de vent, els trèvols, els tresors
extenuats
de primaveres caducades.
Un dia
m'he despertat com d'una mort petita,
intranscendent. He vist, de sobte,
el món. Distret. Obscura
m'he sentit: una glopada, una embosta
d'espai perdut. Un sanglot
m'ha penjat, allunyada,
sobre una branca dura
de ferro mal forjat,
aquí on m'estic, nua de temps,
amb la por d'esperar, per esperar-vos, ferotgement callada,
obscura.
Fosca, meticulosament. I viva.

(Del llibre Aquelles cordes del vent., Barcelona: Proa, 1987, p. 14-15) 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada