De Teatre i Poesia

Manifest de John Malkovich

Cada dia de l’any, de tots els anys, i cada vegada en major mesura,  se celebra el dia mundial d’alguna cosa. La setmana passada, 21 de març  celebràvem  el Dia Mundial de la Poesia, en tan sols una setmana s’han celebrat el Dia Mundial de la Meteorologia,  de la Tuberculosi, Contra l’esclavatge i potser encara me’n deixe alguna més. Hui , dimarts  27 de març se celebra el Dia Mundial del Teatre. I el teatre també té a veure amb la poesia, molt especialment, amb el teatre anomenat clàssic, en aquest cas, grec i romà, que a hores d’ara em trobe llegint, per una banda la comèdia Lisístrata d’Aristòfanes amb una heroïna còmica  i per l’altra la tragèdia Antígona de Sòfocles. Dos noms de dona que han perdurat en el temps amb unes situacions que després de llegir-les mantenen una vigència excepcional. Com que m’he matriculat d'una assignatura de nom La representació teatral, toca llegir teatre, tot i que, si he de dir la veritat, mai no m’havia decantat per la lectura del teatre. Ara, però estic prenent-li gustet perquè estic endinsant-me a més de l’obra teatral, en tot allò que l’envolta: la recerca d’obres de teatre per anar a veure’n una, la tria de l’obra i de la ciutat més propera per arribar, el nom del teatre al qual vaja, comprovar si hi ha entrades, comprar-les i esperar el dia per desplaçar-se. I ja amb el dia estipulat,  arribar a l’hora, arreplegar les entrades, entrar, seure, esperar amb els llums encesos fins que s’apaguen i comence l’obra... Tot forma part del teatre, per una banda l’obra, l’autor, l’espectacle, el director, els actors, la coreografia de l’obra que aniré a veure.