dimarts, 28 de febrer de 2012

De la fusta a l'aigua

ai que bé m'ho he passat amb Somiant amb Aleixa de Mercè Climent i Francesc Mompó. Recomane la lectura, segur que també us ho passareu la mar de bé. Però no cal deixar de costat De la fusta a l'aigua el nou tìtol de Francesc Mompó. Amb anterioritat vaig fer un tast amb el poema La porta, ara amb el llibre a la mà recorrec aquest camí ple d'incitacions que "assaja de captar amb un llenguatge fílmic tota una nit d'amor".


 Les arracades

Emergent il·luminada de la nit

com una venus de Boticelli,

vessant sensualitat i misteri

per les descurades escletxes

de la ingènua ocultació,

iniciares la pujada al tàlem

escampant darrere teu

l'estelada flaire de la nuesa;

però encara un darrer vestigi

impedia que t'oferires tota esplèndida

sobre la tova blancor,

al recer eròtic dels lòbuls

assajava l'Art de competir amb tu

trencant la corbada perfecció de la pell.

Or i artidifi no foren parany

per al sucube femení,

i amb un elegant moviment

caigueren sobre la muda tauleta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada