divendres, 27 de gener de 2012

Al poble d'Aielo-2a part

Després d’aquestes mini vacances per qüestions d’estudis, de nou amb els poetes i els seus poemes.
De moment, la segona part del poema de Miquel Ferrandiz d’Aielo de Malferit de qui vaig publicar la INTRODUCCIÓ  i la primera part EL XIC. Ara, la segona part EL JOVE i la tercera part HOME.




II
JOVE
    El xic va deixar de ser xic
i a ser jove o fadrí va arribar;
mes ses il•lusions
i els ensomnis¹ del poble fer gran,
com ell varen créixer;
ara ja veu clar
la manera com Déu ho disposa
en sa gran bondat,
(de)que siga ell mateix qui el transforme
i el faça pujar,
a la altura que vol i ensomia²,
a l'Aielo aimat³.
    I en fe d'un apòstol
i fermesa gran,           
el camí mamprén
que ha de dur-lo i pujar-lo allà dalt
on s'obtenen honors i riqueses,
on la glòria està
per a ell i p[er] al poble on va nàixer,
p[er] al seu poble aimat.
    I segueix⁴ per ell,
segueix caminant
sens por al cansanci⁵,
sens por al treball,
un dia i un altre,
un any i un altre any,
fins logra⁶ la meta
que va ensomiar;
obtenint la ciència,
títols, dignitat
i la joia⁷ de fer unes Bases
perquè [l]es hortes es puguen regar!

III
HOME
    Ha assolit⁸ plenitud la so vida,
el que jove era;
i a més a més que es troba en l'altura
sospira[da], o la meta
d'exercir sa eleva[da] professió
en la Perla del Túria, València,
ell dispon⁹ de quantioses¹⁰ riqueses.
Què li manca o resta?
    Li ha arribat ja l'hora
d'emprar¹¹ sa ciència,
el treball, constància
i part de la hisenda,
perquè el poble on va nàixer se'n puge
a regió de bondat i bellesa.
    I és tan gran el plaer de què goja
en esta mampresa¹²,
que no escolta les baixes passions
i crítiques de baixa ralea¹³;
car son cor les perdona per baixes,
i sa ment eleva[da] les menysprea¹⁴.
    I se'n puja, se'n puja son cor
en l'ànima encesa
per damunt, on es troba la Glòria,
bella, glòria vera,
contemplant al seu poble tan digne,
que és causa d'enveja
i l'espill on vénen a mirar-se
tots els pobles del Regne, València.

---------------

¹ Original, “ensomits”. Es tracta d’un vulgarisme segons Alcover.
² Variant formal d’ “ensomniar”. Segons Alcover, es troba exclusivament a l’àrea del català occidental.
³ Només en Alcover. Del verb AIMAR, influenciat, segons Alcover, pel francès “aimer”.
⁴ En aquest context, “continua”. Tot i que Alcover recull SEGUIR amb l’accepció “continuar”, documentada per primera vegada en la Crònica de Muntaner.
⁵Cansament, fatiga. A més, l’expressió és “Tenir por DE”.
⁶Alcover apunta que es tracta d’un castellanisme inadmissible en la llengua literària. “Aconseguir, obtenir, assolir”.
⁷Original, “dicha” . Alcover explica que es tracta d’un castellanisme modern.
⁸Només en ALC. Assolir amb esforç. Doc. ja en Eiximenis.
⁹DISPONDRE només el recull Alcover. Sinònim de “disposar”. També el recull E. Valor en la Flexió verbal.
¹⁰Alcover recull aquet mot com a derivat de “quantia”. En la llengua estàndard , “copioses, abundants”.
¹¹ Original, “emplear”.
¹² Alcover explica que és una paraula restringida a l’àmbit del País Valencià. “Empresa”.
¹³Alcover indica que es tracta d’un castellanisme. “Casta, classe” en sentit despectiu.
¹⁴Original “desprecia”.



Miquel Ferrandiz. El mestre poeta. Anàlisi i estudi de l’obra poètica de Miquel Ferrandiz a cura de Mª Josep Micó. Col•lecció Homenatges – 3. IEVA,2002.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada