dijous, 18 d’agost de 2011

Francesc Mompó

porta noble

LA PORTA

Més enllà de la fàtua rutina
t'enlaires, ara majestuosa i gentil,
ara freda i misteriosa,
servant la frontera
del paradís;
en tant que jo, serf humil,
m'assec als teus peus,
oh porta capriciosa!
assajant les càbales
del vell conjur.
Sent solament fusta com ets,
d'on et ve el poder i la gosadia
de barrar-me el pas a mi,
que he estat ferit de sageta
per l'infant de Venus?
Colga, doncs, indiferència i joc
i enderroca els murs de la distància,
que muir de desassossec.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada